Histoire de l’Église vaudoise

CATÉCHISME
DES ANCIENS VAUDOIS ET ALBIGEOIS

portant dans le manuscrit la date de l’an 1100.


CHAPITRE I.

D. Lo barba. — Si tu fosse demanda qui sies tu ? Respond.
R. L’enfant. — Créatura de Dio rational et mortal.
D. Lo barba. — Per que Dio te a crea ?
R. L’enfant. — Afin que yo connaissa luy meseime, e cola, e avent la gratia de luy meseime, sia salvà.
D. En que ista la toa salu ?
R. En tres vertus substantials, de necessità pertenant a salu.
D. Quals son aquellas ?
R. Fè, esperança e carità.
D. Per que cosa provaràs aizo ?
R. L’Apostol scriv, 1 Corint., XIII : Aquestas cosas permanon, fè, esperança e carità.
D. Quol cosa es fè ?
R. Second l’Apostol, Heb., XI, es una subsistentia de las cosas de (da) esperar, e un argument de la non appareissent.
D. De quanta manieras ès la fè ?
R. De dous manieras, zo es viva e morta.
D. Qual cosa ès fè viva ?
R. Lo ès aquella que obra per carità.
D. Qual cosa ès fè morta ?
R. Second sanct Jacques, la fè, silli non a obras, es morta. E dereço : la fè es ociosa sensa las obras. o, fè morta es creire essor Dio, creire de Dio, e non creire en Dio.

CHAPITRE II.

D. De laqual fè sies tu ?
R. De la vera fè catholica e apostolica.
D. Qual es aquella ?
R. La es aquella, laqual al conseil de li apostol, es despartia en doze articles.
D. Qual es aquella ?
R. Yo creo en Dio lo Payre tot poissant, etc.
D. Per qual cosa poyes tu cognosser que tu crees en Dio ?
R. Per aizo. Car yo say e gardo li commandament de Dio.
D. Quanti son li commandament de Dio ?
R. Dies, coma es manifest en Exode e Deuteronomio.
D. Quals son aquilli ?
R. O Israel au li teo Segnor. Non aures dio strang devant mi. Non fares à tu entailment ni alcuna semblança de totas aquellas cosas que son al cel, etc.
D. En que pendon tuit aquisti commandement ?
R. En dui grand commandament, ço es, amar Dio sobre totas cosas, e lo proyme enaima tu meseime.

CHAPITRE III.

D. Qual es lo fondament d’aquisti commandament, per liqual un chascun deo intrar a vita, sença loqual fondament non se po degnament far ni complir li commandament ?
R. Lo Segnor Jesu Christ del qual di l’Apostol, 1 Corint., III, 11. Alcun non po pausar autre fondament stier aquel ques pausa loqual ès Jesu Christ.
D. Per qual cosa po venir l’home a aquest fondament ?
R. Per la fè, disent sanct Peire : Ve vos yo pausaray en Sion la soberitana peira cantonal, eslegia e preciosa, aquel que creyrè en luy non serè confondu. E lo Segnor dis : Aquel que cree en mi a vita eterna.
D. En qual maniera pos tu conoysser que tu crées ?
R. En ço ch ’yo conoysso luy meseime veray Dio e vera y home, na e passiona, etc., per la mia redemption, justification, etc., amo lui meseime e desiro complir li commandament de luy.
D. Per qual cosa se perven à las vertus essentials, czo es à la fè, l’esperança e la carità ?
R. Per li don del Sanct Esperit.
D. Crès tu al sanct Esperit ?
R. Yo y creo. Car lo Sanct Esperit procèdent del Paire e dal Filii, ès una personna de la Trinità, e second la divinità, ès aigal al Paire e al Filli.
D. Tu crèes Dio Paire, Dio Filli, Dio Sperit Sanct esser très en personnas ; donc tu as très Dios ?
R. Non ay très.
D. Emperço tu n’as nomma très ?
R. Aiço es, per rason de la differentia de las personnas ; ma non per rason de la essentia de la divinità. Car ja sia ço que el es très en personnas, emperço el es un en essentia.

CHAPITRE IV.

D. Aquel Dio al qual tu crèes en qual modo l’adores tu, et coles ?
R. Yo l’adoro per adoration de latria exterior e interIor. Exterior per piegament de genouilli, eslevation de mans, per inclinament, per hyrnnis, per cant spirituals, per dejunis, per envocations. Ma interioramènt per pietosa affection, per volonta appareilla à totas cosas ben placent à si, ma yo colo per fè , per esperança e per carità en li seo commandament.
D. Adores tu alcuna otra cosa e coles coma Dio ?
R. Non.
D. Perquè ?
R. Per lo seo commandament loqual el mande destreitament disent : Tu adorerès lo teo Segnor Dieu, e servirès à luy sol. Encara : La mia gloria non la donnaray à li autre. E dereço : Yo vivo, dis lo Segnor, e tot genoil serè plega a mi. E Jesu Christ dis : Lo serèn vrays adoradors, liqual adorarèn lo Paire en esperit e en verita. E l’angel non vole esser adora de sanct Johan, ni Peire de Corneilli.
D. En qual modo oras ?
R. Yo oro de la oration liora per lo Filli de Dio, disent : Nostre Paire qui sies en li cel.
D. Qual es l’autra vertu substantial de necessità pertenent à salu ?
R. Lo es charità.
D. Qual cosa ès charità ?
R. Lo es un don del Sanct Esperit per loqual es reforma l’armà en voluntà, enlumena per fè, per laqual creo totas cosas de creyre, spero totas cosas d’esperar.

CHAPITRE V.

D. Crées tu en la sanct a Glesia ?
R. Non, car illi es creatura ; ma yo creo de ley meseima.
D. Qual cosa crèes tu de la sancta Gleisa ?
R. Yo demando de ley meseima que la Gleisa es de doas manieras, l’una de la part de la substantia, l’autra de la part de li ministeri. De la part de la substantia sancta Gleisa catholica son tuit li esleit de Dio, del commençament entro à la fin, en la gratia de Dio per lo merit de Christ, congrega per lo Sanct Sperit, e devant ordenna a vita eterna, li nombre et li nom de liqual aquel sol conec loqual eslegic lor. E finalment en aquesta Gleisa non reman neon proscrit. Ma la Gleisa second la verita ministerial son li ministres de Christ com lo poble soject, usant de li menestier per fè, esperanza e carità.
D. Per qual cosa deves connoisser la Gleisa de Christ ?
R. Per li menistres convenivols e lo pople participant en verita en li menestier.
D. Ma per qual cosa connoisses le menistres ?
R. Per lo veray sen de la fè, e per la sana doctrina, e per vita de bon exemple, e per evangelization, e per debita menistration de li sacrament.
D. Per qual cosa connoisses li fals menistres ?
R. Per li fruc de lor, per l’encequetà, per mala opération, per perversa doctrina, per endebita administration de li sacrament.
D. Per qual cosa se conois l’encequetà (de li menistres) ?
R. Cum non sabent la verità de necessita pertenent à salu gardan li atrobament human, enaimi li commandament de Dio, de liqual es verifica aquel diet de Esaia, que Christ adut, Math, XV : Aquest poble honora mi cum labias ; ma lo cor de lor es long de mi, ma illi colon mi sensa caison, enseignant las doctrinas e li commandament de li homes.
D. Per qual cosa es connoissua la mala operation ?
R. Per li manifest pecca de li qual di l’apostol, Rom., I : Aquilli que fan aital cosa non consegren lo regne de Dio.
D. Per qual cosa es conoissua la perversa doctrina ?
R. Cum la enseigna contra la fè, e Tesperanga, enaimi idololatria faita de mota maniera à la creatura rational, e non rational, sensibla o visibla, o non vesibla. Car lo Paire cum lo seo Filli e lo Sanct Esperit se deo coler, e non autre, qual que qual se sia creatura. Ma contra aizo attribuissen a l’home e a l’obra de la soas mans, o a las parolas, o a la soa authorita, enaimi que l’home cresent cecamènt estiman lor esser ajosta a Dio per falsa religion e per avara simonia de li sacerdot.

CHAPITRE VI.

D. Per qual cosa es conoissua la non debita administration de li sacrament ?
R. Cum li sacerdot non auven lo sèn de Christ, ni conoissent l’entention de lui meseime, en li sacrament, dison la gratia e la verita esser enclausa per la solas ceremonias exteriors, e amenon li home, senza la verita de la fè, de l’esperança e de carità, à receber lor meseime sacrament. E lo Seignor garda li seo daitals fals sacerdots, disent : Garda vos de li fals prophetas. Item. Garda vos de li pharisei, ço es, del levam de lor, zo es de la doctrinas. Item. Non voilla creire ; non voilla anar en apres lor. Et David airé la Gleisa daitals disent : Yo ac en odi la Gleisa de li malignant. E lo Seignor commanda saillir daitals, Nomb., XVI, Departè vos de li tabernacle de li felon, e non voilla tocar à las cosas que pertenon à lor, que non sia enveloppa en li pecca de lor. E l’Aposlol, 2 Corinth., VI, 14 : Non voilla menar joug cum li non fedel ; car qual participation de la justitia cum la iniquita, e qual compagnia de la luz à las tenebras, qual convention de Christ al diavol, o qual partia del fidel cum li non fidel, qual consentiment del temple de Dio cum las idolas ? Per laqual cosa issè del mez de lor, e sia departi dis lo Seignor. Non tocarè lo non mond, e yo recebray vos. Item. 2 Thess., III, 6 : O fraires, nos anuncien a vos que vos vos gardes de tot fraire anant desordonnament. Item. Apocal., XVIII, 4 : Isse lo meo poble de ley, e non sia perçonnier de li pecca de ley, e non recebè de la plagas de lor.
D. Per qual cosa es conoissù lo poble loqual non es en verita en la Gleisa ?
R. Per li public peccà, e per la fè erronien. Car la es de fugir d’aítals, que non vegna sozura de lor meseimes.
D. Per qual cosa devès communiquar a la sancta Gleiza ?
R. Yo devo communiquar a la Gleisa per rason de substantia, per fè, per sperança, per carita, et per observanza de li commandament e per final perseveranza en ben.
D. Quantas son la cosas ministerials ?
R. Doas, la parola e li sacrament.
D. Quanti son li sacrament ?
R. Dui, ço es : lo batisme et l’eucharistia.
N. B. Le manuscrit de Cambridge, f° 289, porte : Dui son necessaris e comun à tuit. Li autre non son de tanta necessita, etc.

CHAPITRE VII.

D. Qual cosa es la terça vertu necessaria a salu ?
R. Esperança.
D. Qual cosa es esperança ?
R. Lo es certa esperança de gratia et de la gloria avenador.
D. Per qual cosa se spera la gratia ?
R. Per lo mediator Jésus Christ, del qual di sanct Johan, I : Gratia es faita per Jesus Christ. E dereço : Nos veguen la gloria de luy, plen de gratia e de verità e nos tuit avèn receopu de la pleneta de Iuy.
D. Qual cosa es aquella gratia ?
R. Lo es redemption, remission de li pecca, justification, afillament, sanctification.
D. Per qual cosa es spera aquella gratia en Christ ?
R. Per fè viva e per vera penitentia, disent Christ : Pentè vos e crèe a l’Evangeli.
D. Dont procedis l’esperança ?
R. Del don de Dio e de las promissions, dont dis l’Apostol : El es poissant per complir qual que qual cosa el promet. Car el meseime a promès, si alcun aurè conoissu luy, e se serè penti, e aure spera ; car el vol aver misericordia, per donnar, justificar, etc.
D. Quals cosas devian d'aquesta esperança ?
R. La fè morta, la seduction de l’Antechrist en autre que a Christ , ço es en li sancts, e en la soa potesta e authorita, parolas, en benedictions, en sacraments, reIiquias de li mort, en purgatori soima, e en feint en enseignar aver questa sperança per li mez li qual van dreitament contra la verita, e contra li commandament de Dio, enaima ser (per) idololatria de molta maniera, e per simoniaca pravità, etc. ; abandonant la fontana de l'aiga viva, dona de gratia, per corre a las cisternas devant dictas, adorant, honorant, colent la creatura enaima lo Creator servent a ley per orations, per dejunis, per sacrifis, donas, per ufferlas, per pelegrinations, per en vocations, etc. Confidant lor aquistar grattas, laqual neun non a da donar sinon lo sol Dio en Christ. Enaimi lavorant vanament, laisson la pecunia e la vita, e acerta non solament la vita present, ma l'avenador per laqual cosa lo es dict : L'esperança de li felon perirè.

CHAPITRE VIII.

D. Qual cosa dis de la beata vergena Maria ? car illi es plena de gratia, coma testifica l’angel ?
R. La beata vergena fo e es plena de gratia enquant a la soa besogna, ma non enquant a la communication a li autre. Car lo sol seo Filli es plen de gratia enquant à la participation, coma es diet de si meseime : e nos tuit receopen gratia per gratia de la pleneta de luy.
D. Tu non crèes la communion de li sancts ?
R. Yo creo que lo son doas cosas en lasquals communicon li sancts. Alcunas son substantials, alcunas son ministerials. Illi communicon a las substantials per lo Sanct Sperit en Dio, per lo merit de Jesu Christ. Ma illi communicon a las ministerials o ecclesiasticas per li menestier fait debitament, enaima son per las parolas, per li sacrament e per las orations. Yo creo l'una e l'autra d'aquestas communions de li sancts. La premiera solament en Dio, e en Jesu Christ, e al Sanct Sperit per sperit. L'autra en la Gleisa de Christ.
D. En qual ista la vita eterna ?
R. En la fè viva, e obrivol, en perseverança en ley meseima. Lo Salvador dis, Joan, XVII, 3 : Aquesta es vita eterna quilli conoissan tu sol veray Dio e Jesu Christ loqual tu tramès. E aquel que perseverarè entro a la fin aquest serè salva. Amen.

chapitre précédent retour à la page d'index chapitre suivant