Histoire de l’Église vaudoise

CONFESSION DE FOI
DES ANCIENS VAUDOIS

datée de l’an 1120.


1° Nos cresèn e fermament tenèn tot quant se contèn en li doze articles del Symbolo, loqual ès diet de gli Apostol, tenènt esser heresia tota cosa laqual se discorda e non ès convenent a li doze articles.

2° Nos cresen en Dio, Paire, Filh e Sanct Sperit.

3° Nos recontèn per sanctas Scripturas eanonicas, li libres de la sancta Bibla.

Moyse, autrament Genesi.

Moyse, dict Exodi.

Moyse, dict Levitic.

Moyse, dict Nombre.

Moyse, dict Deuteronome.

Josue, Juges, Ruth.

1 Samuel. — 2 Samuel.

1 de li Rey. — 2 de li Rey.

1 De las Chroni. — 2 De las Chroni.

1 Esdras. —Nehemia. — Esther. — Job. — Lo libre de li Psalmes. — Proverbis de Salomon.

Ecclesiaste, autrament lo Predicador.

Cantic de Salomon. Prophetia d’Esaia, de Jeremia. Lamentations de Jeremia, Ezechiel, Daniel, Osea. Joel, Amos, Abdias, Jonas. Michea, Nahum. Abacuck. Sophonia, Aggea. Zacharia, Malachia.

Ara sensegon li libres apocriphes, liqual non son pas receopu de li Hebrios. Ma nos li legen (enayma dis Hierome al prologo de li Proverbi) per l’enseignament del poble, non pas per confermar l’authorita de las doctrinas ecclesiasticas enaimi :

Lo ters d’Esdras.

Lo quatre d’Esdras.

Tobias, Judith, Sapientia. Ecclesiastic, Baruch, Epistola de Jeremia.

Esther, depois el 10 cap. daqui à la fin.

Lo cant de li trei fantin en la fornais.

L’historia de Susanna.

L’historia del Dragon.

Lo premier de li Machabei.

Lo second de li Machabei.

Lo ters de li Machabei.

Ara sensegon li libres del Novel Testament :

L’Evangeli sanct Matheo.

L’Evangeli sanct Marc.

L’Evangeli sanct Luc.

L’Evangeli sanct Johan.

Actes de li Apostols.

Epistola sanct Paul a li Romains

1 A los Corinthos.

2 A los Corinthos.

A li Galatiens.

A li Ephesiens.

A li Philippiens.

A li Colossiens.

La 1 a li Thessaloniciens.

La 2 a li Thessaloniciens.

La 1 a Thimotheo.

La 2 a Timotheo.

A Tito.

A Philemon.

A li Hebrios.

Epistola sanct Jaco.

La 1 Epistola sanct Peire.

La 2 Epislola sanct Peire.

La 1 Epistola de sanct Johan.

La 2 Epistola de sanct Johan.

La 3 Epistola de sanct Johan.

Epistola de sanct Juda.

Apocalis de sanct Johan.

4° Los libres sobre diet enseignan aizo. Que les un Dio tot poissant, tot savi, e tot bons loqual per la soa bontà a fait totas las cosas. Car el a forma Adam a la soa imagena e semblança. Ma que per l’envidia del diavol e per la desobediença del diet Adam, lo pecca es intra al mond, e que nos sen peccadors en Adam e per Adam.

5° Que Christ es ista promes a li paire liqual an receopu la ley, aiço que per la ley conoissènt lor peccàs, e la non Justitia, e la lor non abastança desiresson radvenament de Christ, per satisfar per li lor pecca, e accomplir la ley per lui meseime.

6° Que Christ es na al temp ordonna de Dio lo seo Paire ; ço es a sabèr a lhora que tota iniquità abondiè, e non pas per las bonas obras solament. Car, tuit eran peccadors, ma aço quel nos fis gratia e misericordia enaimi veritadier.

7° Que Christ es la nostra vita, et verità, e paçs, e justitia, e pastor, e advocat, e hostia, e preire, loqual es mort per la salut de tuit li cresent, e resuscità per la nostra justification.

E semeillament nos tenen fermament non esser alcun autre mediator e advocat en après Dio Paire, sinon Jesu Christ. Ma que la vergena Maria es ista sancta, humil e plena de gratia, e enaimi cresent de tuit li autre sanct qui li speron en li cel la resurrection de lor corp al judici.

9° Item nos cresen en apres aquesta vita esser tant solament duoi luoc, un de li salva loqual appellen per nom paradis, e l’autre de li damna loqual appellen enfern, denegant alpostot aquel purgatori seuma (soima) de l’Antechrist e enfeint contra la verita.

10° Item nos haven totavia cresu esser abomination non parlivol devant Dio totas las cosas atrobas de li homes, enaima son las festas e las vigilias de li sanct, e l’aiga laqual dison benietta, e se abstenir alcuns jorns de la carn et de li autres maniars, e las semeillant cosas e principalment las messas.

11° Nos abominen li atrobamènt human, enaimi antichristian per liqual sen contorba, e que prejudican a la liberta de l’esprit.

12° Nos cresèn que li sacramènt son segnàl de la cosa sancta, e forma vesibla de gratia non vesibla. Tenent esser bon que li fidel usan alcunas vecs d’aquisti dict segnal, o forma vesibla si la se po far. Ma emperço nos cresèn, e tenen que li predict fidel pon esser fait salfs non recebent li predict signal quand non han lo luoc ni lo modo de poer usar de li predict segnal.

13° Nos non haven connegu autre sacrament que lo baptisme e la eucharistia.

14° Nos devèn honor a la potestà secular en subjection, en obediença, en prompteza, e en payament.


chapitre précédent retour à la page d'index chapitre suivant