Histoire de l’Église vaudoise

L’ANTECHRIST

portant la date de l’an 1120,

EN LANGUE VAUDOISE, DIALECTE DE LA LANGUE ROMANE.

Tiré de Léger, Histoire Générale, etc., part. I, p. 71 ; ou de Perrin, Histoire des Vaudois, part. III, p. 225.


QUAL COSA SIA L’ANTECHRIST.

Enayma lo fum vai derant lo fuoc, la batailla derant la victoria, enayma la tentation de l’Antechrist derant la gloria.

Antechrist es falseta de damnation eterna cuberta de specie de la verita e de la justitia de Christ e de la soa Sposa : contrapausa a meseime la via de verita, de justitia, de fè, d’esperanza, de carita, e a la vita moral, e a la verita ministerial de la Gleysa, menistra per li fals apostols, e defendua opiniosament de l’un e de l’autre bras.

O, Antechrist es engan rescondu de la verita de salu de cosas substantials et ministerials, o es fraudulenta contrarieta de Christ e de la soa Sposa e a un chascun mambre fidel. Enaimi non es alcuna special persona, ordena en alcun gra o uffici, o menestier, e aizo regardant universalment : ma meseima la falseta pausa contra la verita quilli se cuebre, et se orna de belleza e de pieta de fora de la Gleiza de Christ, eneima de Christ, eneima de nom, de officies, de Scripturas et de sacrament et de motas antras cosas.

La iniquita d’acquesta maniera com li seo ministre majors e menors, com Ii seguent ley de malvas cor e cec : aital congregacion ensemp presa es appela Antechrist, o Babylonia, o quarta bestia, o meretrix, o home de pecca, filIi de perdicion.

Li seos ministres son appela fals prophetas, ministres de tenebras, sperit d’error, meretrix apoealyptica, maire de fornication, niolas senza aiga, arbres auctomnals morts e arancas per doas vecz, undas del crudel mar, stellas errans, Balaamitiens, Gissiptiens.

El es dit Antechrist, emperço car cubert e orna sot specie de Christ e de la Gleisa e de li seo fidel membre contraria a la salu faita per Christ e aministra verament en la Gleisa de Christ, e participa de li fidel per fè, per esperança e per charita : en liqual modo el contraria per sapientia del mond, per falsas religions e per enfeinta bonta per podesta spiritual, per tyrannita secular, per riguessas, honors de degnetas, per delicanças e per deleit del mond, e contraria per aquesti modi. Per aizo sia manifest a un (1) chascun que per neun modo l’Antechrist non po esser compli, ne venir si non quant aquestas cosas nommas foron conjointas ensemp per far perfeit hypocrita e falseta, zo es cum li savi del mond, religios, pharisios, ministres, doctors, la potesta secular cum lo poble del mond foron ensemp conjoint. Adonca foron l’home de pecca ensemp e d’error entier.

(1) – Sia manifest a un chascun.

Car al temp de ti apostols, ja sia zo que l’Antechrist era ja conceopu, macar essent enfant, mancava de li debit membre interiors e exteriors. Emperzo el se conoissia (2), e se destruia, e se excommunicava plus legierament enaima rostic e grossier, el era fait mut : car (3) el manque de sapientia rational, scusativa, definitiva, sententiativa, car el manque de li sols ministres senza verita e de li staluts humans, manque de li religios de fora ; emperczo el era vengu en l’error e al pecca, ma non hac cum liqual el pogues cubrir la sozura o vergogna de las errors o del pecca , cum el manque de riquezas e de dotations non poc conduire (4), alcun ministre per si ; ni non poc multiplicar, conservar, defendre lor (5) ; car el manque de poissanza o poesta secular ; el non poc forzar o costreigner neun de la verita a la falseta. Car el manque de mot e non poc scozar (6) ni escandalizar neun per li seo solenniament. E enaima essent trop tenre e frevol non poc obtenir luoc en la Gleisa. Ma creissenten li seo membres, zo es en li ministre cec e hypocrit e de li sois del mond, e el meseime creissec entro a baron parfait en pleneta d’aita, zo es cum (7) li spirituals (8) e seculars e li amadors del mond, cec en la fè, son multiplica en la Gleisa com tota poesta essent mals. Volent (lo Antichrist) esser ora e honra en la cosas spirituals e cubrir la sua propria magesta, malitia e peccas a abusa (9) (husa) de sants e pharisios, a aizo enaima es dit de sobre. Car maxima iniquita es cubrir e ornar la iniquita digna de excommunication, e voler esser per aizo que non es donna a l’home, ma conven al sol Dio e a Jesus-Christ tant come médiator. Ostar aquestas cosas à Dio fraudulentament per rapina, e traportar sobre si e la soas obras, es vist (10) esser maxima felonia, enaimi regenerar, perdonnar li pecca , distribuir las gracias del Sanct Esperit, confeitar Christ e enaimi de las autras. E cubrir se en totas aquestas cosas de mantel d’autorita e de formas de parolas, e enganar per aquestas cosas lo poble rostic, seguent lo mond en aquestas cosas que son del mond ; e de departir de Dio e de la vera fè e de la reformation (11) del Sanct Esperit, departir de la vera penitentia, de la perseveranza al ben , departir de la carita, de la patientia, de la pauvreta, de la humilita, et zo ques plus peissime de tot, departir de la vera speranza e pensar ley en tot mal e en la vana speranza del mond, servir a tuit li menestier a aquestas cosas, far idolatrar lo poble, servir fraudulentament a las idolas de tot lo mond, sot lo nom de li sanct, e a las reliquias e a li menestier (12) de lor, enaimi que lo poble errant peissament de la via de verita pense si servir a Dio e far ben , escommon aquel poble a odi e a ira e a malicia contra li fidel, e encontra li amant la verita, e fay moti homecedi e enaimi l’Aposlol dis verita : Qual es home (13) de pecca compli, e que el se esleva sobre tot zo ques dit Dio, e zo ques collu e quel contraria a tota verita, e quel seo al templi de Dio, zo es en la Gleisa, demonstrant se enaima el fossa Dio, e quel ven en tota seduction a aquilli que perisson ; e si aquel felon ja vene perfetament, et non es de querre ; car el es fait per permission de Dio ja veil, e que el descreis ja (14). Car la soa potesta e autorita es emerrna e que lo Segnor Jesus occi aquest felon per lo Sperit de la soa bocca, e moti home de bona volonta, e trames potesta contraria a si e a li seo amador, e decipa li seo luoc e possessions, e depart aquesta cita de Babylonia en laqual tota generation trac vigor de malicia.

(2) – El se conoissia e se destruia, etc.

(3) – Car el manque de sapientia rational, etc.

(4)Conduire, prendre à gage ; — per si, pour soi, c’est-à-dire, pour défendre ses intérêts.

(5) – Lor, eux, les.

(6) – Scozar, secouer, émouvoir.

(7) – Cum, lorsque, jusqu’à ce que.

(8) – Spirituals, ecclésiastiques opposés à séculiers.

(9) – Abusa o husa, a abusé ou usé des saints, etc., ou a eu recours aux saints, etc.

(10) – Vist esser, est vu être, doit être.

(11) – Réformation, amendement qui est le fruit du Saint-Esprit.

(12) – Servir a li menestier, c’est prendre part aux ministères de leur service.

(13) – Citation extraite de 2 Thess., II.

(14) – Dans ce passage sont décrits d’une manière frappante, le temps de Grégoire VII, de l’empereur Henri IV, de son fils Henri V, et les principaux événements qui se sont passés avant l’an 1120, date de ce traité ; en sorte, que l’authenticité de cette date ne saurait être contestée.

QUALS SON LAS OBRAS DE L’ANTECHRIST ?

La prima obra de l’Antechrist es toller la verita e cambiar ley en falseta e en error e en heresia.

La seconda obra de l’Antechrist es cubrir la falseta de la verita et de las errors, e provar e confermar ley per la fè, e per las vertus, d’intremenar la falseta en las spirituals al poble soget, o sia en li menistre o sia li menestier, o sia en tota la Gleisa.

E aquestas doas obras contenon perfeta e complia malicia la qual non pogron far neun tyran, neun poissant del commençament del mond entro li temp de l’Antechrist.

Ma Christ non hac alcuna vez aital ennemic devant aquest que pogues enaima pervertir la via de verita en falseta, e la falseta en verita, non semeillantament lo coltivador de l’un e de l’autre de la verita e de la falseta.

Enaimi que la sancta maire Gleisa cum li seo verais filli es tota squalqueia en las veritas specialment en las ministerials de li veray menistre en verita, e de li menesteri, e de l’usar de lor, e de li filli participant (15), illi plora plorivolment per lo parlar e per lo plaint de Jeremie disent : En qual maniera se sola la cita del poble pagan e non circoncis ? Illi es faita vefva, zo es de verita del seo spos. La dona de las gens per subjection de las errors, de li pecca, princessa de las provencias per departiment del mond, e daquellas cosas que son al mond ; plora e veias plus enant, e atrobares ara totas cosas compilas per lo temp. Car la sancta Gleisa se sia e es tengua per synagoga. E la synagoga de li malignant es predica per la maire (16) ben cresen en la ley. La falseta es predica per la verita, la enequita per la eygaleza, la non justicia es predica e tengua per la justitia, lo error per la fè, lo pecca per la vertu, la messognia per la verita.

(15) – E de li filli participant : et des enfants qui y participent ou y prennent part.

(16) – Ben cresent : croyant bien ; — qui a bonne croyance.

QUALS OBRAS PROCEDON DE LAS PREMIERAS OBRAS ?

Aquestas : La premiera obra es que el convertis lo coltivament de latrie (17) propriament propi al sol Dio, a si e a li seo fait, a la paura creatura rational e non rational, sensible e non sensible : rational enaima li home sanct o sanctas trapasas d’aquest mond, e a las imagenas de l’or (18), galas, reliquias.

(17) – Propriament propi : — proprement propre ; dû proprement.

(18) – De l’or, il est probable qu’il faut&nbso,: de lor, d’eux, leurs ; comme nous traduisons.

Li fait de luy son li sacrament, specialment lo sacrament de la Eucharistia que el col per Dio e per Jésus-Christ simellantament, col las cosas benitas e consacras, e proibis adorar lo sol Dio.

La seconda obra de l’Antechrist es quel osta e tol de Christ lo merit de Christ con tota la sufficientia de la gratia, de la justitia, de la regeneration, remission de li pecca, de la sanctification, de la confirmation e de l’espiritual nuriment, e lo deputa e lo tribuis a la soa autorita (19), à las soas obras e a li sanct e a la lor intercession e al fuoc de (en) purgatori, e depart lo poble de Christ, e amena lo poble a aquestas cosas ja dictas, que el non quera aquellas de Christ, ni per Christ, ma solament en las obras de la lors mans, e non per la fè viva en Dio, ni en Jesus-Christ e al Sanct-Sperit, ma per volonta e obras de l’Antechrist, enaimi que el predica tota la salu constar en la soas obras.

(19) – Perrin ajoute ici : A la forma de las parolas ; à la forme des paroles.

La tersa obra de l’Antechrist es que el attribuis la reformation del Sanct-Sperit a la fè morta de fora, e bapteia li enfant en aquella fè, e enseignant (20) esser a consegre per ley lo baptisme et la regeneration ; e presta e dona en ley meseima li orden et li autre sacrament, e fonda en ley tola la christianita, que es contra lo Sanct Sperit.

(20) – Enseignant être à consacrer par elle.

La quarta obra de l’Antechrist es laqual ensemp bastic e edifiqua tota religion e sanctita del poble en la soa messa, e ensemp ha teissut varias ceremonias en un judaicas o de li gentil e de li christian. A laqual conducent la congregacion e lo poble a auvir ley, lo priva de l’espiritual e sacramental manjament, e lo depart de la vera religion et de li commandament de Dio, e se osta de las obras de misericordia per li seo offertori e per aital messa alogue lo poble en vana speranza.

La quinta obra de l’Antechrist es quel fai totas la soas obras que el sia vist, e que el obre la soa non sazivol avaritia, enaimi quel aya totas cosas vendablas e non faza alcuna cosa senza simonia.

La sexta obra de l’Antechrist es quel dona luoc a li pecca manifest (21), sensa sentenlia ecclesiastica, e non excommunica li non penitent.

(21) – Ce passage est une preuve éclatante que cet écrit est d’un Vaudois, chez lesquels la discipline ecclésiastique était si sévère.

La septima obra de l’Antechrist es quel non regis ni defend la soa unita per lo Sanct Sperit, ma per potesta secular, e ensemp pren ley en adjutors de las spirituals cosas.

La octava obra de l’Antechrist es que el eyra e persec, e acaisonna, roba e mortifica li membre de Christ. Aquestas cosas son quasi la plus principals de las obras de luy, lasquals el fai contra la verita, lasquals (22) per neun modo non pon totas esser nombras ni scriptas. Ma basta al present d’aver deita daquestas quasi comma plus generals, per lasquals cosas es cuberta aquesta enequeta.

(22) – Lesquelles en aucune manière ne peuvent être nombrées toutes et écrites.

Premierament e maximament, per la confession de fora de la fè. De laqual cosa di l’Apostol : Car illi confessan lor aver conegu Dio per parolas, ma illi lo denegan per fait.

Secondariament, per la longuessa de temp e per manteza de li savi, de li religios de li vergeno e vergenas , de la vefvas e de la honestas fennas : e lo poble non nombrivol, de loqual es dit en l’Apocalyps : E poesia fo dona a ley en tot tribu e lenga e gent, e tuit aquilli que habitan en la terra adoraren ley.

Terzament, per autorita spiritual de li Apostol (23), contra liqual di I’Apostol : Nos non poen alcuna cosa contra la verita, e poesta non es dona en destruiment.

(23) – Rome prétend s’appuyer sur les apôtres pour soutenir ses erreurs ; saint Paul montre la vanité de cette prétention.

Quartament, per moti miracli fait da qui entro a qui, de laqual cosa di l’Apostol : L’advenament del qual es second l’obra de Sathanas, en tota vertu e enseignas e maravillas messongieras e en tot engan d’enequita.

Quintament, per sanctita de fora, e orations e dejunis, vigilias e almonas ; contra aizo di l’Apostol : Havent la semblenza de pieta, ma denegant la vertu de ley.

Sextament, per alcunas parolas de Christ, e per li escrit de li antic e per li concili, losquals illi gardan en tant quant non destruon la mala vita e volupta de lor.

Septimament, per l’administration de li sacrament, per liqual illi vomen la universita de las errors.

Octavament, per correptions e predications verbales de li vici. Car illi dion e non fan (24).

(24) – Ceci nous rappelle la lettre à Clément VI.

Nonament, de li qual alcunas fan enfeintament e alcuns (25) verayament e maximament per vita vertuosa. Car li esleit de Dio ben voilent e ben (26) faczent detengu aqui enaima en Babylonia son enayma or per loqual lou felon Antechrist cuebre la soa vanita, loqual non suffre far lo veray coltivament a sol Dio, ni tenir la speranza al sol Christ, ni entendre a la veraia religion.

(25) – Les autres avec vérité et surtout avec une vie vertueuse.

(26) – Voulant bien et faisant bien.

Aquestas cosas e motas otras son (27) enaimi mantel e vestiment de l’Antechrist, con las quals cuebre la soa mesongiera malicia, quel non sia reprova tant coma pagan e en lasquals el po proceder deshonestament e a las meritrix.

(27) – Sont comme manteau et vêtement de l’Antechrist.

Si lo christian es entengu per commandament de partir se de l’Antéchrist, lo es dit e es prova del Veilli e de Novel Testament : car lo Segnor dis, Esaia, cinquanta dous : Departe vos, departe vos ; issi da qui, non voilla tocar la soza, isse del mez de lei, vos liqual porta li veissel del Segnor, sia munda : Car non vos issire en la rumor, ni non vos appropriare a la fuga, etc. E Jeremia cinquanta : Fuge del mez de Babylonia, saille de la terra de li Caldei, e sia enaima cabri devant lo grez. E ve-vos yo amenarei grand congregation de gent de la terra d’Aquilon en Babylonia, e seren appareilla en contra e d’aqui enant sere presa. — Nombre, XVI : Departe vos del mez de la congregation azo que yo destrua e perda aquisti viazament. E dereço : Departe vos del tabernacle de li felon, e non voilla tocar aquellas cosas que appartenon a lor, que vos non sia enveloppa en li pecca de Jor. — Levitico : Yo soi lo vostre Seignor Dio, loqual departic vos de li autre poble. Donc e vos departire dereço lo jument mund del non mund, e l’oisel mund del non mund, e non sozare la vostra armas en la bestias, en li oisel e en totas aquellas cosas que son moguas (28) en terra e lasquals yo mosteri a vos sozas (20-24). — Item, Exodi, XXXIV : Garda que unqua non conjongnas amicitia cum li habitador d’aquella cita laqual sia en tu en ruina. — E dedins : Non far pact cum li home d’aquella region, que cum illi auren forniga cum Ii lor dios, e auren adora las simulacras de lor, alcun apelle tu manges de las cosas sanctificas a lor. Ni non penres moiller de las fillas de lor a li teo filli que en apres cum ellas auren forniga, zo es idolatra, non fazan fornigar li teo filli en li dio de lor. — Levitico, XV, 31 : Donc vos enseignare li filli dizent que illi squivon la non mundicias e non moran en la lor sozuras que i1li auren soza lo mio tabernacle. — Ezechiel, XI, 21 (29) : Ma lo cor lo qual vay per offendament e per la soas offensions, yo pauserai la via d’aquisti a lor cap, dis lo Seignor. — Deuteronom, XX : Quant tu seres entra en la terra, laquai lo teo Seignor Dio donare a tu, garda que tu non volhes resimeillar las abominations d’aquellas gens : car lo Seignor ha totas aquestas cosas en abomination. E per li pecca d’aquesta maniera el sfaçare lor al teo intrament. Tu seres perfeit e senza macula cum lo teo Dio. Aquestas gens de lasquals tu possessires las terras auvon li arguriador e li devin, ma tu sies ordena autrament del teo Dio.

(28) – Son moguas, sont mues ou en mouvement.

(29) – Cette citation peu précise n’a-t-elle pas été faite de mémoire ?

Ma del novel Testament es manifest, Johan, XII : Que lo Seignor venc e fo passiona per zo que ajostes en un li filli de Dio. Car es per aquestas verita de unita e de deport (30) de li autre quel dis en Matheo, X : Car yo venc departir l’home encontra lo sia payre, la filla encontra la soa maire, e la nora contre la soa socra, e li domestic de l’home son enemic de luy. E commande esser departi, dizent : Si alcun non laissare lo sio paire e la maire, etc. — Item : Garda vos de li fals prophetas liqual venon a vos en vestiment de feas, etc. — Item : Garda vos del levam de li pharisio. — Item : Garda vos que alcun non vos engane ; car moti venren al mio nom e enganaren moti. E adonca, si alcun dire a vos : Venes, Christ es aïsi, o aylai, non o voilla creire, non voilla anar en apres lor. E en l’Apocalyps, admonesta per propria vouz e commanda lo sio poble issir de Babylonia, disent : E auvi vous de cel, disent a mi : O lo mio poble, issi de ley, e non sia parzonnier de li pecca de ley, e non recebe de las plagas de ley. Car li pecca de ley pervengro entro al cel, e lo Seignor se recorde de las enequitas de ley. — Co meseime di l’Apostol : Non voilla ainenar jouc cum li non fedel. Car qual participation es de la justitia cum l’iniquita, o qual compagnia de la luz cum las tenebras, ma qual convention de Christ al diavol, o qual parte de li fidel cum li nom fidel, a qual consentiment del temple de Dio cum la idolas ? Pet la qual cosa, isse del mez de lor e sia departi dis lo Seignor, e non tocare lo non mund, e yo recelarey vos e serey a vos en paire, e vos sere a mi en fillis e en fillas, di lo Seignor tot poderos. — Item., Ephes. V : Non voilla esser fait parzonnier de lor, car vos eras a la via de tenebras ; ma ara se luz al Seignor. — Item, 1 Cor., X : Yo non voil vos esser fait compagnons del demoni. Vos non poe esser fait parzonnier de la taula del Seignor e de la taula de li demoni. — Item, 2 Thess., III : O fraire nos anuncien a vos al nom de nostre Seignor Jesus-Christ, que vos garde de tot fraire anant deshonestament, e non second las costumas lasquals vos receopes de nos. Car vos meseimes sabe en qual maniera conventa resimeillar nos. — E dedins : Si alcun non obedire a la nostra parola, nota aquest per epistola, e non sia ensemp mescla cum luy, que el sia confondu. — Item, Eph., V : Non voilla vos accompagnar a las obras non fructuosas de tenebras. — Item, 2 Tim., III : Ma sapia aizo, car perillos temp istaren en li derrier an. — E dedins : Havent la semblança de pieta, ma denegant la vertu de ley, squiva aquisti.

(30) – Perrin porte quelques expression différentes, mais n’altérant en rien le sens.

De las cosas notas desobre se demonstra manifestament la malicia de l’Antechrist e la soa perverseta, etc. E car lo es commanda del Seignor de departir se de luy meseime dedins e de fora, e conjoinguer se a Hierusalem sancta cita. Donc nos conoissent aquestas cosas, lo Seignor revelant per li seo serf, e cresent aquesta revelation josta la sanctas Scripturas, e nos ensemp admonesta de li commandament del Seignor, nos fazen departiment exterior e interior de luy loqual nos cresen Antechrist, e aven uni compagnias e unita de bona volunta e de dreita entention de pur e simple perpausament de plaser al Seignor e esser salva, lo Seignor ajutant, e la verita de Christ e de la soa Sposa , enaima pechinita de l’intellect po sostenir.

Donc nos ordonen notar quals sian las causas del nostre departiment e ancora de la nostra congregation, afin que si lo Seignor aure (31) dona aver aquesta meseima verita, porte ensemp cum nos l’amor en ley meseima ; e si per aventure non fossa ben enlumena recepia ajutori per aquest menestier, lo Seignor arrosant. E si lo es dona plus a alcun, e plus autament, nos desiren esser enseigna plus humilment e saber meilli de luy ; e esser corregi en li nostre defeit.

(31) – Aura donné : s’il arrive que le Seigneur nous ait donné.

Donc aquestas cosas que ensegon son causa del nostre departiment (32).

(32) – Cette séparation est contestée pour les Vallées. Cependant elle a été incontestable chez les Albigeois.

Sia manifest a tuit e a sengles la causa del nostre departiment esser ista aital, per la verita essential e ministerial (33) de la fè, e per la interior connoissenza d’un veray Dio, e unita de essentia, en tres personas laqual non dona carn ni sang ; e lo cultivament convenivol al sol Dio, l’amor de luy meseime sobre totas cosas, la sanctification e l’honoration de luy sobre totas cosas e sobre tuit li nom ; speranza viva per Christ en Dio ; la regeneration e renovation interior per fè, per esperanza e per carita ; lo merit de Jesus-Christ cum tota sufficentia de gratia e justitia ; la participation o la communion de tuit li esleit ; la remission de li pecca, la sancta conversation e lo fidel compliment de tuit li commandament en la fè de Christ ; la vera penitenza e la final perseveranza e vita eterna.

(33) – E ministerial, omis dans Léger, est dans Perrin.

Las veritas ministerials son aquestas : La congregation exterior de li menistres cum lo poble suject en luoc e en temp en la verita per las menisterials, en la verita toca desobre amenant, establant e conservant per fidella e sovendiera compagnia ; li bon menistres per sen de la fè e de vita essent en costuma (34) e obedientia, e perfacent esveillament la pratiqua e uzança del Seignor sobre lo gres.

(34) – En coutume ou exemple et en obéissance.

La cosas lasquals li menistre son entengu (35) servir al poble son aquestas : La parola evangelica e la parola de reconciliation, o la ley de gratia al sen o intention de Christ. Car el deo notificar la parola evangelica, lo sacrament ajoinct a la parola certifica lo seo sen e entendament, e conferma l’esperanza en Christ e en lo fidel. La communion ministerial a totas cosas per la verita essential. E si alcunas au- tras cosas sian ministerials, totas se pon ja conclurre en aquest dit.

(35) – Ou bien : les choses que les ministres sont tenus de présenter au peuple sont celles-ci, etc.

Ma d’aquestas sigulas (ou singulars) veritas, alcunas son necessarias essentialment a la salu humana, alcunas conditionalment se contenon en doze articles, en l’ajostament de plusiors parolas de li apostols. Car (ou ma car) l’Antechrist es per lo passa ja regnant en la Gleisa per la permission divina, etc.

Las errors e la non munditias entreditas per lo Seignor de I’Antechrist son aquestas : Varia e non nombrivol idolatria es contra lo commandament de Dio e de Christ, dona a la creatura e non al Creator vesibla e non vesibla, corporal o spiritual, entendivol e sensibla, natural ou fabrica per qual se sia art sot qualque qual nom de Christ e de li sanct o de la sanctas e de la reliquias et de las authoritas e a lasquals ereaturas es servi per fè, per speranza, per effect, per orations, per peregrinations, per alimosnas, per offertas, per sacrins de grand despensas. Laqual creatura illi colon, adoran, honran per plusors manieras, per canzons, proimis, per solemnizations e celebrations de messas, de vesperas, de completas a lor meseime, per horas, per vigilias, per festivitas, per aquistament de gratia ista al sol Dio essentialment e en Jesus-Christ meritoriament e es aquista per la sola fè per lo Sanct Sperit.

Car la non es alcuna autra causa de idolatria, sinon falsa opinion de gratia, de verita, d’authorita, d’invocation, d’entrepellation, laqual el meseime Antechrist départic de Dio, attribuis en li menestier e en las obras de la soas mans, e li sanct e al purgatori. E aquesta enequita de l’Antechrist es dreitament contra lo premier commandament de la ley.

Semeillament lo desordena amor del mond de l’Antechrist es del qual germenan tuit li mal e li pecca en la Gleisa, de li guiador, de li regidor, de li officier ; liqual pecca istan senza correction, illi son contra la verita de la fè e contra la conoissenza de Dio lo Paire ; testimoniant Johan, lo qual dis : Aquel que pecca non conois ni non ve Dio. Car si alcun ama lo mond, la charita del Paire non es en luy.

La seconda enequita de l’Antechrist es l’esperanza de perdon e de gratia e de justitia, e de verita, e de vita eterna, non reposta en Christ, ni en Dio per Christ, ma en li home vio e mort, e en authorita, e en menestier ecclesiastic, en benedictions, en sacrifications, en orations, e enaimi de la autras sobre nombras, ni per vera fè la qual obra penitentia per charita e per departiment del mal e per ajostament al ben.

Istablament e principalment l’Antechrist enseigna non sperar en aizo la regeneration, la confermation, la spiritual refection o communion, la remission de li pecca, la sanctification de vita eterna : ma per li sacrament e per la soa simoniaca pravita, per laqual lo poble es scarni, e avent totas cosas vendablas atrobe varias ordonnanzas anticas e novas sot obtennement de pecunias, permettent si alcun aure fait aizo o autre, dit o autre fait, vol qu’aital aquistare gratia e vita. E questa dobla enequita es appela propriament en las Scripturas adulteri (avoteri) e fornication. Emperzo aitali menistres regent lo poble bestial en aquellas errors son appela meretrix apocalyptica. E aquesta enequita es contra lo second article, e derezo contra lo second e lo ters commandament de la ley.

La terza iniquita de l’Antechrist es quel atroba autrament que es diet, falsas religions, e reglas, e monestiers, en gleisas per aquistament desperanza, enaimi quasi alcun sovendeirant auvire devotament messas, e aure usa de li sacrament, o sere confes (ma rarament contrit) e satisfazent per dejeunis e despoillament de borsa, o si sere ista, o sere membre de la Gleisa romana, o si sere dona, o liora a la regla o a la cappa, illi afferman contra tota verita dever. E aquesta enequita de l’Antechrist es dreitament contra l’oyten article del symbolo : Yo creo al Sanct Sperit.

La quarta eniquita de l’Antechrist es, car el meseime essent la quarta bestia devant scripta per Daniel e meretrix apocalyptica, se orna de nom, de authorita, de potesta, degnetas, de menestiers, d’officis de scripturas, e se aigala e compara à la vera e sancta maire Gleisa, en laqual menesterialment es salu e non autrament, en laqual es la verita de la vita e de la doctrina e de li sacrament. Car sinon qu’illi se cubres enaimi e li seo menistre erronic, e manifest peccadors, connoissua, seria abandonna de tuit.

Car li emperador e li rey e li princi estimant ley esser semblant de la vera sancta maire Gleisa, ameron ley meseima e la doteron contra lo commandament de Dio. E aquesta eniquita de li menistre, de li soject, de li ordenna en error, e en pecca es dreitament contra lo noven (article) yo creo la sancta Gleisa. Aquestas son de la prima part.

Secondament, car li participant a la solas cosas de fora, en las costumas ordenas e atrobas humanament creon o esperan lor participar a la verita de li offici pastoral e de la cura, cum si quilli sian tundu enaimi agnel e sian oinct a modo de la pares, e sian benaizi tocant lo libre e lo calici com la man confessan lor esser ordena dreitament sacerdots.

Semeillament (enaimi es dit de sobre) lo poble soject, communicant per parolas, per segnals, per exercitations de fora, e per li lor souvent divers fait pensan ja lor participar a la verita traita d’aqui meseime. E aizo es contra l’autra part del noven article : Yo creo la communion de li sanct.

Lo es de issir de la pessima communion de li monach, a la participation de laqual amenant li home carnal, poi fan lor sperar en cosas de nient per l’avarieia sian quals se sian o luxurios, o avars, solament quilli donan a lor meseimes, dison lor participar a la lor povreta e castita.

La quinta eniquita de l’Antechrist es quel promes enfeintament perdonanza e remission de li pecca a li peccador non contrit verament, e non cessant istablament de las malas obras : Ma premierament remission de li pecca en la confession auricular, e en l’absolution humana, en las pelegrinations per avaricia. E aquesta eniquita es contra l’onzen article de la fè : Yo creo la remission de li pecca. Car illi es en Dio authoritativament e en Christ ministerialment, per fè, per speranza, per penitentia, per carita, per obedientia de parola en l’home participativament.

La sexta eniquita es anco qailli servon a speranza entro a la fin de la vita, per la devant ditas cubertas enequitas per li manifest peccador, e specialment per la extrema onction e lo purgatori soima, enaima que li home rustic de la verita perseveron en error, e son absout de li pecca de liqual unqua non se departiron per libra volunta que illi speressan la remission evenador e vita eterna.

E aquesta eniquita es dreitament contra l’onzen e lu dozen article de la fè.


chapitre précédent retour à la page d'index chapitre suivant