Histoire de l’Église vaudoise

LA NOBLA LEYZCON

(EN LANGUE ROMANE).

Avec quelques variantes de mots soulignés mis entre parenthèses.


  1. O frayres, entende una nobla leyczon :
  2. Souvent deven velhar e istar en orezon,
  3. Car nos veyen aquest mont esser pres del chavon ;
  4. Mot curios devrian esser de bonas obras far,
  5. Car nos veyen aquest mont de la fin apropiar.
  6. Ben ha mil e cent anez compli entierament
  7. Que fo scripta l’ora car sen al derier temp ;
  8. Poc devrian cubitar, car sen al remanent.
  9. jTot orn veyen las ensegnas venir a compliment,
  10. Acreisament de mal e amermament de ben.
  11. Ayczo son li perilh (perilli) que l’Escriptura di :
  12. L’Evangili o reconta, e sant Paul asi
  13. Que neun home que viva non po saber sa fin ;
  14. Per czo deven mais temer, car nos non sen certan
  15. Si la mort nos penre o encuey (enchoy) ; o deman
  16. Ma cant venre Yeshu al dia (jorn) del jujament,
  17. Un chascun recebre per entier pajament,
  18. E aquilh que auren fait mal e que auren fait ben.
  19. Ma l’Escriptura di, e nos creire o deven
  20. Que tuit home del mont per dui chaminz tenren :
  21. Li bon iren en gloria e li mal en torment.
  22. Ma aquel que non creire en aquel departiment,
  23. Regarde l’Escriptura del fin commenczament,
  24. Depois que Adam fo forma entro al temp present ;
  25. Aqui poire trobar, si el aure entendament,
  26. Que poc son li salva, a ver lo remanent.
  27. Ma chascuna persona, lacal vol ben obrar,
  28. Lo nom de Dio lo Paire deo esser al comme nrzar,
  29. E apellar en ajuda lo seo glorios Filh car,
  30. Filh de santa Maria,
  31. E lo Sant Spirit, que nos done bona via.
  32. Aquisti trey, la sancta Trinita,
  33. Enayma un Dio devon esser aura
  34. Plen de tota sapientia e de tota poisencza e de tota bonta.
  35. Aquest deven sovent aurar e requerir
  36. Que nos done fortalecza encontra l’enemic,
  37. Que nos lo poisan veneer devant la nostra fin,
  38. Ço es lo mont e 1o diavol e la earn,
  39. E nos done sapiencza accompagna de bonta,
  40. Que nos poisan conoisser la via de verita,
  41. Et gardar pura l’arma que Dios nos ha dona,
  42. L’arma et lo cors en via de carita,
  43. Enayma que come nos aman la santa Trinita
  44. E lo proyme, car Dio ho ha com and a,
  45. Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal,
  46. E aver ferma sperancza al Rey celestial
  47. Que a la fin nos alberge al seo glorios hostal :
  48. Ma aquel que non fare czo que se conten en aquesta leiczon
  49. Non intrare en la sancta maison.
  50. Ma czo es de greo tenir a la cativa gent
  51. Lical aman trop l’or et l’argent,
  52. E han las empromessions de Dio en despreziament,
  53. E que no gardan la ley e li comandament
  54. Ni la laissan gardar a alcuna bona gent,
  55. Ma, segont lor poer, hi fan empachament.
  56. E perque es aquest mal entra humana gent.
  57. Per czo que Adam peche del fin comenczament,
  58. Car el manje del pom otra deffendament,
  59. E a li autre germene 1o gran del mal semencz
  60. El aquiste a si mort e a l’autre enseguador.
  61. Ben poen dire que aqui ac mal bocon.
  62. Ma Xrist a reemps li bon per la soa passion,
  63. Ma enperczo nos troben en aquesta leyczon
  64. Que Adam fo mescresent a Dio lo seo creator ;
  65. De aqui poen ver que ara son fait peior,
  66. Ce il habandonan Dio lo Paire omnipotent,
  67. E creon a tas ydolas al lor destruiment,
  68. Ço que deffent la ley que fo del comenczament,
  69. Ley de natura s’appella, comuna a tota gent,
  70. Laçât Dio pause al cor del seo primier forma ;
  71. De poe far mat o ben li done franqueta :
  72. Lo mal li a deffendu, lo ben li a comanda :
  73. Aiczo poes vos ben veer qu’es ista mal garda,
  74. Que aven laisa lo ben, e lo mal aven obra,
  75. Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam,
  76. Que aucis son frayre Abel sencza alcuna rason,
  77. Ma car el era bon
  78. E avia sa fe al Segnor e non a creatura ;
  79. Ayci poen penre exemple de la ley de natura
  80. Lacal haven coropta, passa haven la mesura ;
  81. Pecca aven al Creator e offendu a la creatura.
  82. Nobla ley era aquela, lacal Dio nos done,
  83. Al cor d’un chascun home scripta la pause,
  84. Que el leges e gardes e ensegnes dreitura,
  85. Ames Dio al seo cor sobre tota creatura,
  86. E temes e serves, non hi pauses mesura,
  87. Ce non es atroba en la santa Scriptura ;
  88. Gardes ferm lo matrimoni, aquel noble convent ;
  89. Agues pacz au li fraire e ames tota autra gent,
  90. Ayres orguelh e ames humilita,
  91. E fes a li autre enayma votria esser fait a si ;
  92. E, si el fes per lo contrari, qu’el en fossa puni.
  93. Pauc foron aquilli que la ley ben garderon,
  94. E moti foron aquilli que la trepasseron ;
  95. E lo Segnor habandoneron, non donant a li honor,
  96. Ma creseron al demoni e a la soa temptation :
  97. Trop ameron lo mont, e poc lo paradis,
  98. Et serviron al cors maiorament que a l’esprit ;
  99. Emperczo nos troben que moti en son peri.
  100. Ayci se po repenre tot home que di
  101. Que Dio non fe las gencz per laisar li perir ;
  102. Ma garde se un chascun que non entervenga enayma a lor,
  103. Ce lei dulivi venc et detruis li fellon.
  104. Ma Dio fey far archa en lacal el enclaus li bon ;
  105. Tant fo creisu lo mal e lo ben amerma
  106. Que en tot lo mont non ac mas que oyt salva :
  107. Grant exemple poen penre en aquesta sentencza
  108. Que nos nos gardan de mal et faczan penedencza.
  109. Ce Yeshu Xrist ha dit, e en san Luc es script,
  110. Que tuit aquilh que no la faren periren tuit ;
  111. Ma aquilh que scamperon, Dio lor fey empromession
  112. Que jamay en aiga non perera lo mont.
  113. Aquilh creisseron e foron multiplica ;
  114. Del ben que Dio lor fey poc foron recorda,
  115. Ma agron tan poc de fe e tan grant la temor,
  116. Qu’illi non creseron ben al dit de lor Segnor,
  117. Ma temian que las aygas nehesan encar lo mont ;
  118. E disseron de far torre per redure se aqui,
  119. E ben la comenczero segont czo qu’es script,
  120. E dician de far la larga e tan hauta e tan grant
  121. Qu’ilh pervengues entro al cel, ma non pay ran far tint,
  122. Ce la displac a Dio, e lor en fey semblant.
  123. Babelonia avia nom aquella grant cipta,
  124. E ara es dicta confusio per la soa malvesta.
  125. Adonca era un lengage entre tota la gent,
  126. Ma qu’ilh non s’entendesan Dio fey departiment,
  127. Qu’ilh non fessan la torre qu’ilh avian comencza.
  128. Li lengage foron per tot lo mont scampa.
  129. Poi pecheron greoment, abandonnant la ley, ço es ley de natura,
  130. Enayma se po provar per la santa Scriptura ;
  131. Que cinc ciptas periron, lascal fasian lo mal ;
  132. En fuoc e en solpre Dio li condampne ;
  133. El destruis li fellon, e li bon deslivre ;
  134. Ço fo Loth e aquilli de son hostal que l’angel en gitte ;
  135. Quatre foron per nombre, ma l’un se codampne,
  136. Ço fo la molie, pur car se reguarde otra defendement.
  137. Aysi ha grant exemple a tota humana gent
  138. Qu’ilh se deon gardar de czo que Dio deffent.
  139. En aquel temp fo Abraham, baron placzent a Dio,
  140. E engenre un patriarcha dont foro li Judio :
  141. Nobla gent foron aquilh en la temor de Dio ;
  142. En Egips habiteron entre autra mala gent ;
  143. Lay foron apermu e costreit per lone temp,
  144. E crideron al Segnor, e el lor trames Moysent,
  145. E deliore son poble e destruis l’autra gent :
  146. Per lo mar Ros passeron, com per bel eysuyt ;
  147. Ma li enemic de lor, lical li perseguian, y periron tuit.
  148. Motas autras ensegnas Dio al seo poble fey ;
  149. El li pac quaranta an al desert, e lor done la ley ;
  150. En doas taulas peyrientes la trames per Moysent :
  151. E troberon la y scripta e ordena noblament.
  152. Un segnor demostra esser a tota gent,
  153. Et aquel deguessan crevre e amar de tot lo cor,
  154. E temer e servir entro al dia de la fin ;
  155. E un chascun ames lo proyme enayma si,
  156. Conselhesan las vevas, e li orfe sostenir,
  157. Alberguesan li paure e li nu revestir,
  158. Paguesan li fameiant e li errant endreycesan,
  159. E la ley de lui mot fort deguessan gardar ;
  160. E a li gardant promes lo regne celestial.
  161. Lo serviment de las ydolas lor mes en defension,
  162. Homecidi, avoteri e tota fornigacion,
  163. Mentir e perjurar e falsa garentia,
  164. Usura e rapina e mala cubiticia,
  165. Enamps avaricia e tota fellonia ;
  166. A li bon empromes vita, e li mal aucia.
  167. Adonca era justicia en la soa segnoria,
  168. Car aqu’ilh que trapassavan ni faczian malament
  169. Eran mort e destruit sencza perdonament ;
  170. Ma l’Escriptura di, e mot es manifest,
  171. Que trenta milia foron li remas al desert ;
  172. Trenta milia e plus, segont que di la ley,
  173. IIh foron mort de glay, de fuoc e de serpent ;
  174. E moti autre periron del destermenament,
  175. La terra se partic, e li receop l’enfern.
  176. Ayci nos nos poen repenre del notre grand soport.
  177. Ma aquilh que feron ben lo placzer del Segnor
  178. Hereteron la terra de l’empromession.
  179. Mot fo de nobla gent en aquela faczon,
  180. Enayma fo David et lo rey Salomon,
  181. Ysaia, Jeremia e moti autre baron,
  182. Lical combatian per la ley e faczian deffension,
  183. Un poble era a Dio eyleit de tot lo mont :
  184. Li enemic qui li perseguian eran moti d’entorn ;
  185. Grant exemple poen penre en aquesta leyczon :
  186. Cant ilh gardavan la ley e li comandament,
  187. Dio combatia per lor encontra l’autra gent ;
  188. Ma cant ilh peccavan ni faczian malament,
  189. Ilh eran mort e destruit e pres de l’autra gent ;
  190. Tant fo alarga lo poble e plen de gran ricor
  191. Qu’el vay traire li caucz encontra son Segnor ;
  192. Emperczo nos troben en aquesta leyczon
  193. Que lo rey de Babelonia li mes en sa preyson :
  194. Lai foron apermu e constreit per lone temp,
  195. E crideron al Segnor au lo cor repentent :
  196. Adonca li ritorne en Jerusalem,
  197. Pauc foron li obedient que gardesan la ley
  198. Ni aguessan la temor d’offender lo lor rey :
  199. Ma hi ac alcuna gent plen de si grant falsita ;
  200. Ço foron li pharisio e li autre scriptura ;
  201. Qu’ilh gardesan la ley mot era de mostra,
  202. Que la gent o veguessan, per esser plus honra ;
  203. Ma poc val aquel honor que tost ven a chavon :
  204. Ilh perseguian li sant e li just e li bon ;
  205. Au plor et au gemament oravan lo Segnor
  206. Qu’el deisendes en terra per salvar aquest mont,
  207. Car tot l’uman lignage anava a perdicion.
  208. Adonca Dio trames l’angel a una nobla donczella de lignage de rey ;
  209. Noblament la saluda, car s’apartenia a ley ;
  210. Enamps li dis : « Non temer, Maria,
  211. » Car lo Sant Sperit es en ta companhia ;
  212. » De tu nayssere filh que apelares Yeshu ;
  213. » El salvare son poble de czo qu’el a offendu. »
  214. Noo mes lo porte al seo ventre la vergena gloriosa,
  215. Ma qu’ilh no fos represa, de Joseph fo sposa ;
  216. Paura era nostra Dona e Joseph atresi ;
  217. Ma ayczo deven creire, car l’Evangeli ho di,
  218. Que en la crepia lo pauseron, can fo na lo fantin,
  219. De pan l’enveloperon, paurament fo alberga :
  220. Ayci se pon repenre li cubit e li avar
  221. Que de amassar aur non se vol on cessar :
  222. Moti miracle foron, cant fo na lo Segnor,
  223. Car Dio trames l’angel annunciar a li pastor,
  224. E en Orient aparec una stella a li trey baron ;
  225. Gloria fo donna a Dio al cel, e en terra pacz a li bon ;
  226. Ma enamps un petit sufferc persecution ;
  227. Ma lo fantin creisia per gracia e per eta
  228. E en sapiencia divina en lacal el era ensegna ;
  229. E apelle doze apostol, lical son ben nomna,
  230. E vole mudar la ley que devant avia dona ;
  231. El non la mude pas, qu’il fos habandona,
  232. Ma la renovelle, qu’il fos malh garda.
  233. El receop lo baptisme per donar salvament,
  234. E dis a li apostol que bapteyesan la gent ;
  235. Car adonca comenczava lo renovellament.
  236. Ben deffent la ley velha fornigar e avontrar.
  237. Ma la novella repren veser e cubitar :
  238. La ley velha autreia partir lo matrimoni,
  239. E carta de refu se deguessa donar ;
  240. Ma la novella ill non penre la leysa,
  241. E neun non departa ço que Dio a ajosta ;
  242. La ley velha maudi lo ventre que fruc non a porta,
  243. Ma la novella conselha gardar vergeneta ;
  244. La ley velha deffent solament perjurar,
  245. Ma la novella di al postot non jurar,
  246. E plus de si o de no non sia en ton parlar :
  247. La ley velha comanda comater li enemis e render mal per mal ;
  248. Ma la novella di : « Non te volhas venjar,
  249. » Ma laisa la venjancza al Rey celestial,
  250. » E laisa viore en pacz aquilh que te faren mal,
  251. » E trobares perdon del Rey celestial. »
  252. La ley velha di : « Ama li tio amie, e aures en odi li enemic. »
  253. Ma la novella di : « Non fares plus en aisi,
  254. » Ma aima li vostre enemic e facze ben ha aquilh lical ayzeron vos,
  255. » E aura per li perseguent e per li acaisonant vos. »
  256. La ley velha comanda punir li mal faczent ;
  257. Ma la novella di : « Perdona a tota gent,
  258. » E trobares perdon del Paire omnipotent ;
  259. » Car si tu non perdonas, non aures salvament. »
  260. Neun non deo aucir ni irar neuna gent ;
  261. Mane ni simple ni paure non deven scarnir,
  262. Ni tenir vil l’estrang que ven d’autrui pais,
  263. Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin :
  264. Ma car nos sen tuit fraire, deven tuit Dio servir.
  265. Ço es la ley novella que Yeshu Xrist a dit que nos deven tenir
  266. E apelle li seo apostol, e fe a lor comandament
  267. Que anesan per lo mont, e ensegnesan la gent,
  268. Judios e Grec prediguesan e tota humana gent ;
  269. E done a lor posta desobre li serpent,
  270. Gittesan li demoni e sanesan li inferm,
  271. Rexucitesan li mort et mondesan li lebros
  272. E fesan a li autre enayma el avia fait a lor
  273. D’or ni d’argent non fossan possesent,
  274. Ma au vita e vistimenta se tenguesan content ;
  275. Amesan se entre lor e aguesan bona pacz :
  276. Adonca lor empromes lo regne celestial,
  277. E aqu’iIh que tenren poverta spiritual ;
  278. Ma qui sabria cals son, ilh sarian tost numbra,
  279. Que volhan esser paure per propria volunta.
  280. De czo que era a venir el lor vai annunciar,
  281. Cossi el devia morir e pois rexucitar,
  282. E lor dis las ensegnas e li demonstrament
  283. Lical devian venir devant lo feniment ;
  284. Motas bellas semblanczas dis a lor e a la gent
  285. Lascals foron scriptas al Novel Testament.
  286. Mas, si Xrist volen amar e segre sa doctrina,
  287. Nos convent a velhar, e legir l’Escriptura.
  288. Aqui poyren trobar, cant nos auren legi,
  289. Que solament per far ben Xrist fo persegu ;
  290. El rexucitava li mort per divina virtu,
  291. E faczia veser li cec que unca non havian vist ;
  292. El mundava li lebros e li sort faczia auvir,
  293. E gittava li demoni, faczent totas vertucz ;
  294. E cant el faczia mais de ben, plus era persegu :
  295. Ço eran li pharisio lical lo perseguian
  296. Et aquilh del rey Herode et l’autra gent clergia ;
  297. Car ilh avian envidia car la gent lo seguia ;
  298. Et car la gent creyan en li e en li seo comandament :
  299. Penseron lui aucire e far lo trayment,
  300. E parleron a Juda, e feron con li convenent
  301. Que, si e1 lo lor liores, el agra trenta argent,
  302. E Juda fo cubit e fey lo tradiment,
  303. E liore son Segnor entre la mala gent.
  304. Li Judio foron aquilh que lo crucifiqueron ;
  305. Li pe e las mas forment li clavelleron,
  306. E corona de spinas en la testa li pauseron ;
  307. Diczent li moti repropri, ilh lo blastemeron ;
  308. El dis que avia se, fel e aci li abeoreron.
  309. Tan foron li torment amar e doloyros
  310. Que l’arma partie del cors per salvar li peccador.
  311. Lo cors remas aqui pendu sus en la crocz
  312. Al mecz de dui layron.
  313. Quatre plagas li feron, sancza li autre batament,
  314. Poys li feron la cinquena , per far lo compliment ;
  315. Car un de li cavalier vent e li uberc la costa ;
  316. Adonca ysic sane e ayga ensemp mescla.
  317. Tuit li apostol fugiron, ma un hi retorne,
  318. E era aqui au las Marias istant josta la crocz.
  319. Grant dolor avian tuit, ma nostra Dona raaior
  320. Cant ilh veya son Filh mort, nu, en afan suz la crocz.
  321. De li bon fo sebeli, et garda de li fellon ;
  322. El trays li seo d’enfern e rexucite al tercz jorn,
  323. E aparec a li seo, cnayma el avia dit a lor.
  324. Adonca agron grant goy, cant vigron lo Segnor,
  325. E foron conforta, car devant avian grant paor,
  326. E converse con lor entro al dia de l’acension.
  327. Adonca monte en gloiria lo nostre Salvador,
  328. E dis a li seo apostol e a li autre ensegnador
  329. Que entro a la fin del mont fora tota via au lor.
  330. Mas cant vene a Pendecosta, se recorde de lor,
  331. E lor trames lo Sant Sperit, local es consolador ;
  332. E ensegne li apostol per divina doctrina,
  333. E saupron li lengage et la santa Scriptura.
  334. Adonca lor sovenc de czo qu’el avia dit,
  335. Sencza temor parlavan la doctrina de Xrist ;
  336. Judios e Grec predicavan, faczent motas virtucz,
  337. E li cresent baptejavan al nom de Yeshu Xrist.
  338. Adonca fo fait un poble de novel converti :
  339. Cristians foron nomna, car ilh creyan en Xrist.
  340. Ma czo troben que l’Escriptura di,
  341. Mot for li perseguian Judios e Saragins ;
  342. Ma tant foron fort li apostol en la temor del Segnor,
  343. E li home e las fennas lical eran cum lor,
  344. Que per lor non laisavan ni lor fait ni lor dit,
  345. Tant que moti n’auciseron enayma ilh avian Yeshu Xrist ;
  346. Grant foron li torment segont czo qu’es script,
  347. Solament car ilh demonstravan la via de Yeshu Xrist ;
  348. Ma lical li perseguian non lor era de tant mal temor,
  349. Car ilh non avian la fe de nostre Segnor Yeshu Xrist,
  350. Coma d’aquilh que queron ara caison e que perseguon tant,
  351. Que Xrestians devon esser, ma mal en fan semblant,
  352. Ma en czo se pon reprener aquilh que per seguon, et confortar li bon ;
  353. Car non se troba en Scriptura santa ni per raczon
  354. Que li sant perseguesan alcun ni mesesan e preson ;
  355. Ma enamps li apostol foron alcun doctor
  356. Lical mostravan la via de Xrist, lo nostre Salvador.
  357. Ma encar s’en troba alcun al temp present,
  358. Lical son manifest a mot poc de la gent,
  359. La via de Yeshu Xrist mot fort volrian mostrar,
  360. Ma tant son persegu que a pena o poyon far ;
  361. Tant son li fals xristians enceca per error,
  362. E maiorment que li autre aquilh que devon esser pastor,
  363. Que ilh perseguon e aucion aquilh que son melhor,
  364. E laysan en pacz li fais e li enganador !
  365. Ma en czo se po conoyser qu’ilh non son bon pastor,
  366. Car non aman las feas sinon per la toyson ;
  367. Ma l’Escriptura di, e nos o po en ver,
  368. Que si n’i a alcun bon que ame e tema Yeshu Xrist,
  369. Que non volha maudire ni jurar ni mentir,
  370. Ni avoutrar ni aucir ni penre de l’altruy,
  371. Ni venjar se de li seo enemis,
  372. Ilh dion qu’es Vaudes e degne de punir,
  373. E li troban cayson en meczonja e engan.
  374. Cosi ilh poirian toller czo qu’el ha de son just afan ;
  375. Ma forment se conforte aquel que suffre per l’onor del Segnor ;
  376. Car lo regne del cel li sere aparelha al partir d’aquest mont ;
  377. Adonca aure grant gloria, si el ha agu desonor :
  378. Ma en czo es manifesta la mal vesta de lor,
  379. Que qui vol maudir e mentir e jurar,
  380. E prestar a usura e aucir e avoutrar,
  381. E venjar se d’aquilh que li fan mal,
  382. Ilh diczon qu’el es prodome, e leal home reconta ;
  383. Ma a la fin se garde qu’el ne sia enganna :
  384. Cant lo mal lo costreng tant que a pena po parlar,
  385. El demanda lo prever e se vol confessar ;
  386. Ma segont l’Escriptura, el a trop tarcza, la cal di
  387. « San e vio te confessa e non atendre a la fin. »
  388. Lo prever li demanda si el a negun pecca ;
  389. Duy mot o trey respont e tost ha despacha.
  390. Ben li di lo prever que el non po esser asot,
  391. Si el non rent tot l’autrui e smenda li seo tort.
  392. Ma cant el au ayczo, el ha grant pensament,
  393. E pensa entre si que, si el rent entierament,
  394. Que remanra a li seo enfant, e que dire la gent ;
  395. E comanda a li seo enfant que smendon li seo tort,
  396. E fai pat au lo prever qu’il poisa esser asot :
  397. Si el a cent lioras de l’attruy o encara dui cent,
  398. Lo prever lo quitta per cent sout o encara per menz,
  399. E li fay amonestancza e li promet perdon ;
  400. Qu’el facza dire mesa per si e per li sio payron,
  401. E lor empromet pardon sia a just, o sia a fellon ;
  402. Adonca li pausa la man sobre la testa ;
  403. Cant el li dona mais, li fai plus grant festa,
  404. E li fay entendament que el es mot ben asot :
  405. Ma mal son smenda aquilh de qui el ha agu li tort.
  406. Ma el sere enganna en aital asolvainent ;
  407. E aquel que ho fay encreyre hi pecca mortalment.
  408. Ma yo aus o dire, car se troba en ver,w
  409. Que tuit li papa que foron de Silvestre entro en aquest,
  410. E tuit li cardinal e tuit li vesque e tuit li aba,
  411. Tuit aquisti ensemp non han tan de potesta
  412. Que ilh poissan perdonar un sol pecca mortal.
  413. Solament Dio perdona, que autre non ho po far.
  414. Ma ayczo devon far aquilh que son pastor :
  415. Predicar devon lo poble e istar en oracion,
  416. E paiser li sovent de divina doctrina,
  417. E castigar li peccant, donant a lor discipline,
  418. Ço es vraya amonestancza qu’ilh ayan pentiment ;
  419. Purament se confesson sencza alcun mancament,
  420. E qu’ilh faczan penitencia, en la vita present,
  421. De junar, far almonas e aurar au cor bulhent ;
  422. Car per aquestas cosas troba l’arma salvament
  423. De nos caytio crestians lical aven pecca ;
  424. La ley de Yeshu Xrist haven habandonna,
  425. Car non haven temor ni fe ni carita ;
  426. Repentir nos convent e non y devent tarczar ;
  427. Au plor e au pentiment nos conven smendar
  428. L’offensa que haven fayta per trey pecca mortal,
  429. Per cubitia d’olh, e per deleyt de carn,
  430. E per superbia de vita perque nos haven fait li mal ;
  431. Car per aquesta via nos deven segre e tenir,
  432. Se nos volen amar ni segre Yeshu Xrist,
  433. Pauerta spiritual de cor deven tenir,
  434. E amar castita, e Dio humilment servir ;
  435. Adonca segrian la via del Segnor Yeshu Xrist,
  436. E aurian la victoria de li nostre enemies.
  437. Breoment es reconta en aquesta leyczon
  438. De la tres leys que Dio done al mont.
  439. La premiera ley demostra a qui ha sen ni rauzon,
  440. Ço es conoiscr Dio e lionrar lo seo Creator ;
  441. Car aquel que ha entendament po pensar entre si
  442. Qu’el no s’es pas forma ni li autre atresi ;
  443. D’ayci po conoiser aquel que ha sen ni raczon
  444. Che lo es un Segnor Dio local a forma lo mont ;
  445. E reconoisent lui, mot lo deven honrar
  446. Car aquilh foron dampna que non ho volgron far.
  447. Ma la seconda ley, que Dio done a Moysent,
  448. Nos ensegna a tenir Dio e servir lui fortment,
  449. Car el condampna e punis tot home que l’offent.
  450. Ma la tercza ley, lacal es ara al temp present,
  451. Nos ensegna amar Dio de bon cor e servir purament ;
  452. Car Dio atent lo peccador e li dona alongament
  453. Qu’el poysa far penitencia en la vita present.
  454. Autra ley d’ayci enant non deven plus aver,
  455. Sinon ensegre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer,
  456. E gardar fermament czo qu’el a comanda,
  457. E esser mot avisa cant venre l’Antexrist,
  458. Que nos non crean ni a son fait ni a son dit :
  459. Car, segont l’Escriptura, son ara fait moti Antexrist :
  460. Car Antexrist son tuit aquilh que contrastan a Xrist.
  461. Motas ensegnas e grant demonstrament
  462. Seren dos aquest temp entro al dia del jujament ;
  463. Lo eel e la terra ardren, e murren tuit li vivent,
  464. Poys rexucitaren tuit en vita permanent,
  465. E saren aplana tuit li hedificament.
  466. Adonca sere fayt lo derer jujament :
  467. Dio partire lo seo poble, segont czo qu’es script ;
  468. A li mal el dire : « Departe vos de mi,
  469. » Ana al foe infernal que mays non aura fin ;
  470. » Per trey greos condicions sere constreit aqui,
  471. » Per moutecza de penas e per aspre torment,
  472. » E car sare dampna sencza defalhiment. »
  473. Del cal nos garde Dio per lo seo placzament,
  474. E nos done auvir czo qu’el dire a li seo enant que sia gaire,
  475. Diczent : « Vene vos en au mi, beneit del mio Payre,
  476. » A possesir lo regne aparelha a vos del comenczament del mont
  477. » Al cal vos aure deleit, riqueczas e honors. »
  478. Placza ha quel Segnor, que forme tot lo mont,
  479. Que nos siam de li esleit per istar en sa cort !
Dio gracias. Amen.

chapitre précédent retour à la page d'index chapitre suivant